iranigami
el moviment és intrínsec a la vida
IRANIGAMI va néixer el 2009 amb la idea que el treball de la sensibilitat, l'escolta i l'entesa a través de l'art fan créixer les persones d'una manera completa. Es va iniciar com a projecte pedagògic i escènic en el qual s'unien la dansa, el cant i el teatre com a mitjà per reflexionar sobre aspectes rellevants per als seus membres, tots ells, joves adolescents. Va ser preciós, i molt significatiu.
El 2012 es va aturar, cadascú prenia el seu rumb.
​
Després de 6 anys torna a engegar amb la voluntat d'avançar, unint totes les meves passions: la pastisseria, l'artesania, la música, la pedagogia, el disseny gràfic, amb el convenciment que les coses treballades amb amor i professionalitat arriben al més profund de les persones.
​
IRANIGAMI no és una empresa, potser no és altra cosa que el nom amb el qual vull designar la meva professió, perquè no n'he trobat cap que concentri tot allò en el que crec.
gina miserachs
amb personalitat, sensible, creativa, tossuda, disposada a donar el màxim i a arriscar per allò que considero important i per les persones que m'estimo
Començar un currículum amb aquesta descripció no tinc clar que m'ajudi massa però, si algú em preguntés com sóc, segurament li contestaria alguna cosa similar. Ara bé, no puc dir que només sigui això, durant la vida he fet algunes coses que no està de més comentar.
​
Vaig començar a estudiar música de ben petita, primer flauta travessera, després cant i direcció coral i, finalment, Pedagogia per la Formació Musical Bàsica i General a l'ESMUC. M'hi he dedicat professionalment a temps complert durant 17 anys en escoles de música com a professora de llenguatge musical, música i moviment, cant coral i, també, de flauta travessera, conjunt instrumental orff, música de cambra... Al mateix temps, he dirigint corals d'entitats i associacions culturals de totes les edats i menes.
La gestió sempre ha estat un aspecte important per a mi fins al punt que, en diverses ocasions, he format part de l'equip directiu de les escoles o entitats de les que he sigut professora. Fins i tot vaig fundar IRANIGAMI!
​
Des de que tinc memòria que m'agrada la pastisseria i, finalment, m'hi he abocat estudiant Pastisseria a l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, estudis que finalitzo aquest juny 2019.
Una altra de les meves passions, aquesta més secreta, és la biologia. No l'he desenvolupat tant com les altres, però vaig voler conèixer amb profunditat la relació entre la veu i el nostre cos, raó per la qual vaig estudiar el Màster en Rehabilitació de la Veu de la UAB - Hospital de Sant Pau.
​
Sempre m'ha fascinat l'artesania: aquesta capacitat que tenim les persones per crear a partir de la necessitat i fer-ho d'una manera funcional i estètica alhora, de fer bonic tot allò que ens envolta. Potser aquest àmbit no l'he desenvolupat de manera formal, però li he dedicat força temps concebent i duent a terme escenografies per a les produccions musicals i teatrals que he produït i transformant els elements del meu entorn amb l'objectiu de fer-lo més còmode, serè i inspirador.
El disseny gràfic ha estat una altra de les facetes que he desenvolupat al llarg de la meva carrera, especialment pel que fa a logotips, cartells, programes i flyers per a tot tipus d'esdeveniments musicals i entitats. Em queda molt per aprendre, però he de confessar que em sento orgullosa del que he assolit amb la meva dedicació.
Mare i àvia molt vinculades al món de la gastronomia, avi fuster ebanista, pare joier artesà i home apassionat per la filosofia i la història s'han de notar per alun lloc. A tots ells agraeixo profundament que m'hagin obert la mirada a la bellesa de les coses menudes.